A Catalunya, Successions creix de forma “exponencial” en herències a partir de 100.000 euros i passa de ser “progressiu” a abusiu, explica el responsable de fiscalitat i cofundador del despatx barceloní.
BPV Advocats trepitja fort a Madrid. Es tracta del despatx boutique barceloní que l’any 2010 van fundar Guillermo Briones, Jordi Biosca i Pau Viaplana, i que està protagonitzant un creixement ràpid després d’adquirir, el 2024, els bufets Linares Barreda Advocats i North Legal, amb els quals reforça la seva presència a Madrid. El 2023, va integrar un altre despatx barceloní, Grupo Gispert.
Biosca lidera l’àrea de fiscalitat i, en una entrevista a EXPANSIÓN, explica les similituds i diferències entre dues ciutats que, en el seu àmbit de coneixement, són dos mons totalment diferents. La setmana passada, Madrid va anunciar que rebaixaria Successions a oncles, nebots i germans. En canvi, Catalunya aposta per apujar l’Impost de Transmissions Patrimonials (ITP) als grans propietaris i, a l’octubre, també ho farà amb la taxa turística.
El “rally” que estan emprenent diverses autonomies evidencia fins a quin punt la fiscalitat s’ha convertit en un debat “polític”, on els arguments “tècnics” queden en segon pla. A aquesta qüestió, que suposa tot un desafiament per als professionals, s’hi sumen també els “canvis de criteri” de les autoritats tributàries, que “dificulten la planificació fiscal”, explica Jordi Biosca.
“Jo sempre dic que som com un metge de capçalera, que donem solucions i acompanyem els clients”, i en aquest punt destaca que la planificació fiscal és una de les tasques “més agraïdes de fer com a professional”, ja sigui “per a una família, un grup empresarial o una successió”.
Tanmateix, aquesta tasca “no està exempta de risc”, i “la sensació d’inseguretat i incertesa existeix i la tenen els clients de tots els sectors”. “Els canvis de criteri per part de l’administració tributària generen molta preocupació: des de fa un any, un dels nostres temes estrella ha estat l’aplicació del règim protegit en les reestructuracions i quins són els motius econòmics vàlids per fer aportacions”.
“Molta gent havia reestructurat el seu patrimoni a partir d’un holding, del qual penjaven diferents participades per optimitzar l’administració de dividends, vendes i especialment, la reinversió”, explica. No obstant això, una resolució recent ha posat en escac les operacions realitzades aquests últims tres anys. “La percepció del client és que ha de pagar un impost revolucionari just abans que prescrigui”, lamenta l’advocat.
“Les estructures corporatives s’havien organitzat a partir d’una previsió de beneficis i de com es podien repartir sense tributar, amb l’objectiu de fer reinversions, que era el més important”, diu. “Les regles del joc no poden canviar a mitja partida, ja que això afecta molt negativament la planificació” i la generació de riquesa per part de les empreses i els seus accionistes, conclou.
Un altre focus d’incertesa a Catalunya és que el Govern del PSC i En Comú Podem ha acordat apujar l’ITP als grans tenidors. A la comunitat, tenen aquesta consideració aquells que posseeixen un mínim de cinc habitatges, els quals passaran a pagar un tipus del 20%, el màxim que permet la legislació estatal.
Un nou canvi imminent afectaria l’Impost sobre Construccions, Instal·lacions i Obres (ICIO) si el Tribunal Suprem autoritza les promotores a reclamar allò que van pagar als ajuntaments que no van publicar l’anomenat “acord d’imposició”.
Per a Jordi Biosca, el que està clar és que la fiscalitat s’ha convertit en un debat “molt més polític del que havia estat”, i el “rally de competència fiscal” entre diverses autonomies així ho confirma. “Madrid, bàsicament, el que està fent és eliminar Successions, mentre que a Catalunya, a partir dels 100.000 euros, és un impost que creix de manera clarament exponencial; l’increment no és progressiu”, lamenta.
“Les normes són massa rígides”
Normativa: Biosca assegura que, en moltes ocasions, els fiscalistes es troben amb “normes que sovint són massa rígides i que no s’ajusten a la realitat del dia a dia o a la visió que té un empresari o un professional”.
Perfil professional: “El fiscalista ha d’entendre molt bé què vol el seu client, implicar-se en el seu negoci, definir quin és el perfil de risc que assumeix i explicar-ho bé”, destaca.
Centralitat: “Fiscal repercuteix en tots els departaments d’un bufet: ara dissenya operacions que després executa Mercantil, abans passava al revés”, diu.
“Els impostos han de tenir sentit a llarg termini i replantejar-se cada deu anys”
“Els impostos han de tenir un sentit a llarg termini, i cada deu anys jo penso que s’haurien de replantejar”, exposa Biosca. “Les coses canvien i, a vegades, els motius que van portar a la seva creació deixen de tenir sentit”, per la qual cosa la seva continuïtat es converteix en “contraproduent”, exposa.
Un exemple clar d’aquesta situació és un tribut propi que va posar en marxa Catalunya a la primavera del 2017 sobre els actius no productius propietat de persones jurídiques. La seva creació va ser una de les exigències que la CUP va posar sobre la taula a l’expresident de la Generalitat i actual líder de Junts, Carles Puigdemont, i es va saldar amb un recàrrec a obres d’art, antiguitats, joies, embarcacions, vehicles de més de 200 cavalls de potència o avionetes privades, que estan inscrits a nom d’empreses però els beneficiaris de les quals són persones físiques. El 2024, segons dades provisionals de la Generalitat, la recaptació per aquest recàrrec va ser baixa: es va situar al voltant del mig milió d’euros, un 40% menys que el 2023.
Recentment, el Congrés va derogar el decret en què s’establia un impost a les energètiques per al 2025: el Govern del PSOE i Sumar estava totalment decidit, però PP, Junts, PNB i UPN van unir els seus vots. “Molts discursos busquen contentar una mena d’opinió pública, sense que hi hagi una anàlisi real al darrere; hi ha molta ideologia”, i els arguments “tècnics” queden en segon pla, lamenta.
Article complert aquí: https://www.expansion.com/fiscal/2025/05/21/682cdee9468aeb58448b459d.html
